Fa dos mesos i un dia , l’Enric estava jugant
un partit de futbol molt important pel seu equip . Per ell era un dia especial
perquè desprès d’haver estat gairebé un any lesionat , podia tornar a jugar a
futbol amb el seu equip . En els seu equip anaven tots els seus companys de
classe , i l’entrenador , el professor d’educació física .
El partit va començar , l’Enric estava tens ,
nerviós ... es sentia estrany ja que tenia tota la seva família a la grada
donant-li suport en el seu primer partit , cosa que no era gaire habitual ,
però alhora es sentia emocionat pel fet de poder tornar a jugar a futbol i que
els seus companys l’havien fet capità durant aquella partit .
Els minuts passaven i encara no hi havien gols
, era el minut vint-i-cinc de la primera part , però això va durar poc , en el
minut trenta de la primera part , l’Enric marcà un gol extraordinari de falta .
L’equip es va destapar , i va començar a marcar gols , fins el punt de 3-0 . Es
va acabar la primera part i van entrar al vestuari . L’entrenador els hi va dir
que seguissin jugant igual , que ja ho tenien , era la frase de l’entrenador en
aquells instants .
Va començar la segona part , i l’altre equip
s’havia posat les piles , tenien la possessió de la pilota , eren els
dominadors del partit . Al minut cinquanta , un jugador de l’altre equip va
provar sort , xutant desde una distància considerable , per mala sort va entrar
dintre . L’entrenador va sortir disparat de la banqueta , cridant com un boig
diguen que no passava res , però que era important que no encaixessin el segon
. Dit i fet , van encaixar el segon , ara gràcies a una jugada fortuïta , de
córner en que un defensor es va ficar la pilota dintre la seva pròpia porteria
. L’Enric estava desesperat , feia mitja hora que no tocava una pilota, per culpa de la pèrdua de la pilota al mig
del camp i com que ell era davanter ... , i
a més es queixava als seus companys de que la defensa era un coladero
com un autobús de gran , com era d’esperar , van començar a discutir i tot era
culpa de tothom menys de ells . Però els minuts anaven passant , i anaven
guanyant , això era lo important . Era el minut noranta-tres , en el descompte
, i en Joan el defensa titular indiscutible , va provocar un penal inexistent ,
però que l’àrbit va xiular igualment . Com era normal , va ser gol , això
provoca anar a la pròrroga .
L’Enric no estava capacitat per jugar tants
minuts , com que havia estat lesionat gairebé un any , havia perdut tota la
resistència . Però ell no li va dir a l’entrenador , ell volia acabar el partit
i ser al camp quan l’àrbit xiuli el final del partit i gaudir de la victòria .
Va començar la pròrroga , tot seguia igual , va acabar la primera part de la
pròrroga .
Va començar la segona part de la pròrroga , i semblava
que l’equip s’havia espavilat una mica , perquè sabien que no tindrien una
millor oportunitat de guanyar el torneig que aquesta . En el descompte de la
pròrroga , l’Enric agafà la pilota i començà a córrer per la banda , s’anava de
tots els defensors , en arribar a la porteria , preparà la cama per xutar i
abans de tocar la pilota , caigué desplomat al terra , donant-se un cop molt
fort al cap , i deixant als pocs espectadors que hi havia al camp muts . De seguida , van
entrar els metges i se’l van trobar inconscient . Ràpidament se’l van emporta a
l’hospital més proper . Li van diagnosticar que havia perdut la memòria , i que
havia tingut un infart , però ja l’ha superat . Però ell mai va saber que va formar part de
l’equip campió de la competició més important de la regió .
No hay comentarios:
Publicar un comentario