El nàufrag

… A la seguent setmana el nàufrag es va despertar de bon matí, i va sentir uns tremolors al terra. Es va intentar aixecar, per apropar-se a alguna de les parets del cobert on estava presoner, per intentar escoltar algu de l’exterior i  saber que passava. Abans d’arribar a la paret va caure de culs a terra a causa dels tremolors, ho va seguir intentant, pero era impossible. De cop es van començar a sentir crits molt forts que van durar escassos minuts, i de sobte el silenci i la tranquilitat va regnar en aquell lloc.

Es va aixecar i va anar cap a la paret, pero en tocar-la va fer un rebot i va anar cap enrere, la paret cremava, i dos minuts més tard també es sentía l’escalfor dintre el cobert.

El calor va deshidratar al nàufrag i li va fer perdre el coneixement.

Per primer cop va tornar a obrir els ulls, estava tancat en una camerí d’un vaixell. Es va aixecar i va sortir fora de la cambra, va mirar a dalt de la porta hi havia un rètol que posava “Àgulia 004” . Es va estranyar, i això li va fer pensar en com es deia ell de veritat,  després de quedar inconscient va perdre part de la seva memòria, això feia que es preguntés tantes coses. Després de preguntar-se qui era, va mirar-se a ell mateix i va veure que anava amb un tratge militar.

Va sortir a la coberta del vaixell i va veure a una trentena d¡homes vestits igual que ell, menys un que anava tot negre. Aquest home en veurel va començar a cridar: Àguila 004 !! .  El nàufrag va mirar als costats per esvrinar a qui cridava aquell home, quan tornar a mirar cap a endavant ja tenia a l’home a sobre i es va adonar que el cridava a ell . Aquest home debía tenir uns 55 anys.

-          Com et trobes ? – Li va dir l’home del tratge nergre .

-          Bé – Va respondre el naufrag. – On soc ?.-

-          Deus haber perdut la memòria. Tu ets un dels mariners del M-0086 dels Estats Units. Durant un trajecte per transportar armament al sud del país, uns indigenes amb barcasses van pujar al vostre vaixell amb armes de foc primitives, pero ells eren 250 i vosaltres només 60 homes. Tu en aquell moment no estaves de servei i estaves al teu camerí i no t’en vas adonar del que passava.- Va explicar l’home de negre, que en realitat era el capità.

-          I com vaig acabar a l’illa dels indígenes?- Preguntava el nàufrag, que va començar a recuperar la memòria i va enrecordar-se de que es deia Phil.

-          Els teus companys van decidir rendirse i s’en van anar amb els bots salvavides. Tu seguies dormint al teu camerí i els indígenes van agafar el que necessitaven i van destrossar el vaixell, aquest s’anava enfonsant, i segurament tu al sentrir que t’entrava aigua pels pantalons et vas aixecar i vas començar a correr cap a la coberta, pero vas relliscar i vas quedar inconscient. Les onades et van portar a l’illa.- Va dir el capità

-          I la Xèrica? – Va preguntar sapiguent ja el resultat.

-          Vam arribar a l’illa seguint el radar que teniu tots els mariners al rellotge i quan vam arribar els hi vam dir que ens tornessin el mariner, pero ells van negar, i vam acabar amb ells. – Va explicar-li el capità-.

Després d’aquesta llarga conversa el capità va marxar i en Phil es va quedar sentat pensant en l’hisotòria que li acabava d’explicar el capità i en la Xèrica.

Poc a poc en Phil va aconseguir deixar enrere el passat i va anar pujant llocs a la marina fins a arribar a ser el capità del vaixell més important dels Estats Units, el Missouri. Malauradament ser el capità d’aquell vaixell volía dir que l’home que més l’havia ajudat a ovlidar el passat , el capità, havia mort.

Tot i que era jove en Phil no va durar gaire en el lloc de capità, ja que durant un temps de vacances que li va oferir la marina dels Estats Units va tenir un accident de trànsit i va acabar morint en una setmana a l’hospital de Washington.