… A la seguent
setmana el nàufrag es va despertar de bon matí, i va sentir uns tremolors al
terra. Es va intentar aixecar, per apropar-se a alguna de les parets del cobert
on estava presoner, per intentar escoltar algu de l’exterior i saber que passava. Abans d’arribar a la paret
va caure de culs a terra a causa dels tremolors, ho va seguir intentant, pero
era impossible. De cop es van començar a sentir crits molt forts que van durar
escassos minuts, i de sobte el silenci i la tranquilitat va regnar en aquell
lloc.
Es va aixecar i va
anar cap a la paret, pero en tocar-la va fer un rebot i va anar cap enrere, la
paret cremava, i dos minuts més tard també es sentía l’escalfor dintre el
cobert.
El calor va
deshidratar al nàufrag i li va fer perdre el coneixement.
Per primer cop va
tornar a obrir els ulls, estava tancat en una camerí d’un vaixell. Es va
aixecar i va sortir fora de la cambra, va mirar a dalt de la porta hi havia un
rètol que posava “Àgulia 004” . Es va estranyar, i això li va fer pensar en com
es deia ell de veritat, després de
quedar inconscient va perdre part de la seva memòria, això feia que es
preguntés tantes coses. Després de preguntar-se qui era, va mirar-se a ell
mateix i va veure que anava amb un tratge militar.
Va sortir a la
coberta del vaixell i va veure a una trentena d¡homes vestits igual que ell,
menys un que anava tot negre. Aquest home en veurel va començar a cridar: Àguila
004 !! . El nàufrag va mirar als costats
per esvrinar a qui cridava aquell home, quan tornar a mirar cap a endavant ja
tenia a l’home a sobre i es va adonar que el cridava a ell . Aquest home debía
tenir uns 55 anys.
-
Com et
trobes ? – Li va dir l’home del tratge nergre .
-
Bé – Va respondre
el naufrag. – On soc ?.-
-
Deus
haber perdut la memòria. Tu ets un dels mariners del M-0086 dels Estats Units.
Durant un trajecte per transportar armament al sud del país, uns indigenes amb
barcasses van pujar al vostre vaixell amb armes de foc primitives, pero ells
eren 250 i vosaltres només 60 homes. Tu en aquell moment no estaves de servei i
estaves al teu camerí i no t’en vas adonar del que passava.- Va explicar l’home
de negre, que en realitat era el capità.
-
I com
vaig acabar a l’illa dels indígenes?- Preguntava el nàufrag, que va començar a
recuperar la memòria i va enrecordar-se de que es deia Phil.
-
Els teus
companys van decidir rendirse i s’en van anar amb els bots salvavides. Tu
seguies dormint al teu camerí i els indígenes van agafar el que necessitaven i
van destrossar el vaixell, aquest s’anava enfonsant, i segurament tu al sentrir
que t’entrava aigua pels pantalons et vas aixecar i vas començar a correr cap a
la coberta, pero vas relliscar i vas quedar inconscient. Les onades et van
portar a l’illa.- Va dir el capità
-
I la
Xèrica? – Va preguntar sapiguent ja el resultat.
-
Vam
arribar a l’illa seguint el radar que teniu tots els mariners al rellotge i
quan vam arribar els hi vam dir que ens tornessin el mariner, pero ells van
negar, i vam acabar amb ells. – Va explicar-li el capità-.
Després d’aquesta
llarga conversa el capità va marxar i en Phil es va quedar sentat pensant en l’hisotòria
que li acabava d’explicar el capità i en la Xèrica.
Poc a poc en Phil va
aconseguir deixar enrere el passat i va anar pujant llocs a la marina fins a
arribar a ser el capità del vaixell més important dels Estats Units, el
Missouri. Malauradament ser el capità d’aquell vaixell volía dir que l’home que
més l’havia ajudat a ovlidar el passat , el capità, havia mort.
Tot i que era jove
en Phil no va durar gaire en el lloc de capità, ja que durant un temps de
vacances que li va oferir la marina dels Estats Units va tenir un accident de
trànsit i va acabar morint en una setmana a l’hospital de Washington.
